Espai Terra de Ningú (nois i noies a partir de 15 anys)
Maria de França fou la primera escriptora en prosa en llengua francesa, autora dels Lais, però més enllà d’això, no en saben gairebé res de la seva vida. Per posar llum a aquest petit misteri de la història i donar veu a una de les artífex de la llengua francesa en els seus orígens, Lauren Groff escriu la història de la vida d’aquesta dona extraordinària que ha estat relativament desconeguda i que, a través de la seva ploma, reviu en el nostre present.
En aquesta ficció biogràfica, Lauren Groff es posa en la pell d’aquesta figura tan important i alhora tan misteriosa per a traslladar-nos al món dels convents femenins del segle XII i explorar diversos temes que encara ressonen, com la possibilitat de la dona d’influir en política o la relació que manté amb les altres dones com a font de nodriment espiritual. A través d’una contraposició molt aguda entre Maria i Elionor d’Aquitània com a dos prototips del poder que les dones podien arribar a assolir en aquella època, l’autora ens explica com Maria madura en l’adversitat d’un monestir perdut on, tanmateix, la comunitat de dones que l’envolta l’abrigallarà i l’ajudarà a créixer i a superar les adversitats. Aquesta comunitat és clau perquè Maria agafi maduresa personal i superi la tristesa que li provoca, per exemple, el seu amor no correspost amb Elionor, la gran reina i senyora d’aquesta època. Aquest trama amorosa homosexual és trencadora, impactant i, alhora, està duta amb molta habilitat, gràcies al fet que l’autora la descriu segons els codis de l’amor cortès dels trobadors i les dames. Així, l’autora pren el tòpic i, alhora, el trenca per tal de mostrar una actualització subversiva de les històries que normalment tenim al cap quan pensem en aquesta poesia trobadoresca.
La reflexió de l’obra, també, ens duu cap al terreny de la història. Com podem arribar a imaginar Maria de França? A pesar de ser un personatge històric, en la novel·la se’ns presenta com un personatge de ficció. És tan diferent, per exemple, d’altres personatges? Quines són les relacions que tenen la literatura i la història? Al capdavall, no són totes... històries?
Escrit amb una gran delicadesa lírica, un to suau poètic i tendre, i gràcies a una atmosfera molt suggeridora, plena de les efervescències del millor de la literatura medieval i de l’amor trobadoresc que queda transmutat en amors prohibits entre les monges, és un llibre ple de solidaritat femenina que encara ens interpel·la. Demés, hi ha un gran detall i sensibilitat per tot allò quotidià que, tanmateix, no descura l’acció. El monestir apareix com un refugi per a les dones que, a fora, estaven condemnades a una vida plena sense cap mena d’amor ni de recompensa i intel·lectual i que, en canvi, juntes i en comunitat, descobreixen la bellesa, la duresa i la felicitat d’una vida compartida.